De mie casa a Alcanhiças

PUB.

Ter, 13/06/2006 - 16:22


Nin ua folhica bulhie an las árboles al redror. Que bien se staba eilhi an riba donde s’abistaba to l praino sin fin. De die, ruço de sol i de trigo, i agora, de nuite, tiznado de selombras cula lhuç que la lhuna arramaba.

Solo se oubien ls ranicalhos i, de beç an quando, l pio de algun moucho al loinge.
Siempre eilhi habie stado i nun serie capaç de s’afazer noutro lhado. Gustaba-le l praino i las bistas zafogadas. Ls sous habien-le dezido que la sue raça yera mui amportante por aqueilhes lhados. El nun se lhembraba, mas diç que datrás anté le ponien l sou nome a las aldés i als lhugares de l termo. I que habie homes que tamien se chamában assi, por bias de se queréren acumparar a el an amportança i an fortaleza.
A bien dezir, el nunca antendira mui bien ls homes. Quando inda yera mocico lhembraba-se de ls ber a guerreáren-se por bias de ber de quien yera la tierra, i ls rius, i las fragas, i las arbles, you sei alhá... isso el nunca l habie antendido...las cousas debien de pertencer a todos: la tierra, l’auga, l sol, l biento...yeran de todos. Mas ls homes nó: que las cousas habien de tener duonho. I l demonho habie-los ajudado a ambentar las frunteiras, que yeran uns riscos manginários que debedien i apartában las tierras i las gientes. De tanto ls ber passar pulhi i de ls oubir, el bien sabie que la tal frunteira quedaba acerca, i tamien sabie que dun lhado le chamában Pertual i solo podien star ls pertueses, i de l outro lhado chamaba-se Spanha, i solo podien star ls spanholes.
Isso a el amportaba-le tanto cumo l’auga que iba l Douro abaixo, i tamien sabie que la giente que bibie acerca de eilhi nun le botaba muita fé a la frunteira, que el bien ls bie a passar dun lhado pa l outro, ls pertueses pa la Spanha i ls spanholes pa Pertual cumo se nun habisse frunteira niua, que isso de las frunteiras yera cousa de ls homes, mas de ls homes que bibien loinge i fazien las leis.
Inda agorica passórun dues ties, ua ye coincida, passa muita beç, la outra nunca porqui se habie bido. Son Pertuesas mas benien de l lhado spanhol, calhadas, ua trás de l’outra, a roçar pulas stebas e pulas scobas. Eilhi an riba tamien stan trés carabineiros, serie por bias disso que las ties parórun eiqui i se amarrocórun. Stan a bexanar ua cun l’outra, bamos a ber se somos capazes de oubir l que dízen:
Calha-te, nun seias tonta! Tu quedas-te eiqui, quetica, i nun refunfunhegas! You conheço un de ls carabineiros, you bou-me alhá a tratar cun eilhes. Tu nun te bulhas.
Á ti Berdeilha, i apuis se bos fáien ua perrice!? Deixamos eiqui la pana scundida i you tamien bou cun bós. Bós bien sabereis que ls carabineiros son todos uns cuninas i uns palurdos...
I tu que sabes de ls carabaneiros? Ye la purmeira beç que benes i yá botas santenças...calha-te mas ye bien calhada! Fai de cuonta que bengo you sola. Tu quedas-te eiqui i nun te amostras, que you nistante buolbo.
La lhuna habie-se scundido trás dua nubre i las selombras amouchában l praino por anteiro. Staba scuro cumo l culo dun lhobo i ls ranicalhos tamien peç que yá solo se oubien más de spácio. Habie-se lhebantado ua cisquita que le fazie poner ls pelos de punta a Alzira Parchaca, palhi amarrocada trás de la touça. Ou serie l miedo de haber quedado eilha sola que le ponie la piel de pita? Bien le rendie l tiempo, mas nun se astrebie a bulhir-se. Quieta i calhada, cumo se stubisse an la missa.
Passado un cacho bien buono, tie Berdeilha topou-le an las cuostas a Alzira.
Bá, anda, bamos-mos ambora...abia-te que yá nun ye nada cedo!
Ai, Jasus Senhor, que susto me preguestes! Se you stubisse preinha, habie amubido cul cagaço! Bós d’adonde aparecistes, assi a la çurrelfa?
Isso agora nun amporta, bá, abia-te, alhebanta-me esse culo de l chano! Bota-me acá la mie pana, que yá la bou a anroscar als quadriles outra beç...bamos-mos ambora depriessa!
Ah tie Berdeilha - diç Alzira a sacudir las folharascas de la saia i de l xambre - lhembra-se-me que tubistes que serbir ls carabineiros...ls trés...i you tamien bin cun bós...tamien lhiebo pana...assi nun stá bien!...
Calha-te alhá mulhier! Sós bien simprica! Tu nun sós la cumbersada de l filho de tiu Eiduardo Marra? Nun le quieres guardar respeito? Anton pa que me amentas nisso sequiera!
Mira, arrepara bien ne l que te digo: tu queries benir, tenies ls uobos i you troixe-te, pa spurmentar...agora yá sabes cumo muorden!
Mas bós assi...tener que bos meter an baixo de ls trés carabineiros...
I apuis?!...You nun tengo home, bibo you sola...isso nun l’amporta a naide. I a mi nun me fai papo! Tu quien pensas que ye la Berdeilha? Scuita bien pa que nun se te squeça: ls cousos de ls carabineiros que yá me passórun pula çanfona...chegában de mie casa a Alcanhiças! I mira que nun yera assi - i tie Berdeilha ancostaba ls dedos de apuntar, punta a contra punta - yera assi - i ancostaba ls dedos al cumprido - armanicos, deitados un al lhado de l outro! Se pensas que l cuntrabando ye páixaro, stás bien anganhada...las mais de las bezes sal arganaç!...
Tenes la pana bien anroscada als quadriles? Anda, abia-te, bamos-mos ambora que inda pori ancontramos ls fiscales i apuis ye que la puorca truoce l rabo.
I las dues mulhieres perdírun-se an la nuite de l praino, ua trás de l’outra, calhadas, a sgodar pulas touças i pulas scobas, camino de Pertual, cun dous cortes de pana anroscados als quadriles.
L teixo quedou eilhi, adonde siempre stubira i adonde le gustaba star, cul zafogo de las bistas de l praino sin fin, de centinela, cumo guardador de la frunteira de ls homes, fourte i zampenado, a fazer lhembrar ls sous antrepassados i a sentir la cisquita que se habie alhebantado a arrolhar-le las galhadas centenairas.
Alfredo Cameirão

Apuis de la haber scuitado muita beç an la tasca, cuonta de cuntrabando anspirada an la figura de la tie Parreira (Clementina Vicente), cuntrabandista que fui an san Pedro i adonde mui pouquitos le saberan l berdadeiro nome.
Yá se morriu, Nuosso Senhor la tenga recebido.